Peça d’argila, generalment de forma de paral·lelepípede, assecada i cuita, emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc.
Bé que sovint l’obra feta amb maons és enguixada o arrebossada, de vegades hom deixa el maó sense recobrir, en el qual cas és anomenat maó vist (obra vista).
Els maons són fabricats a les bòbiles (bòbila).
el que té una forma geomètrica diferent a la del paral·lelepípede; entre aquests cal esmentar
i són de 14 × 29 cm i un gruix de 5,5 cm.
té les mateixes mides que el maó ordinari, però el gruix és de 3 cm.
El maó de quart té un gruix de 4,5 cm i serveix per a fer envans. El pitxolí o melindro té la llargada i el gruix del maó ordinari i una amplada de 10 cm.
El maó prim o rajola té unes dimensions de 13 × 26 cm i 2 cm de gruix i és emprat per a construir voltes, revoltons i soleres.
El maó de pou té una base en forma de sector de corona circular o de trapezi circular i serveix per a revestir les parets dels pous.
El maó foradat té uns forats, bé en el sentit de la seva llargària ( totxana ) o bé en el sentit del seu gruix.
El maó de queixal té una osca rectangular que serveix per a encaixar-hi els bastiments de portals i finestres.
El maó de falca té forma de tascó i serveix per a fer arcs i voltes.
El maó de parament serveix per a fer parets en les quals una cara del maó té, a més, una finalitat decorativa.
El maó refractari o de cubilot és constituït per materials d’alt punt de fusió i resistència mecànica, fins i tot a temperatures elevades, i és emprat per a revestiments de forns i cubilots.
El maó hidràulic o de sorra és fet d’un conglomerat de sorra quarsosa, feldspat i un 10% de calç; és emmotllat en premsa i endurit per mitjà de vapor d’aigua a 8 o 9 atm de pressió.
El maó surant, de densitat inferior a l’aigua, és fabricat amb magnèsia porosa.
Hom anomena
maó suro el que és fet a pressió aglomerant una barreja de serradures de suro, argila i calç ( maó blanc ) o amb asfalt ( maó negre ).
El maó sant, de gran resistència a la compressió, és fet amb fang de terra de rajoler que contingui calç i sorra i amb una cuita tan forta, que resulti parcialment vitrificat.
Font: Enciclopèdia Catalana
