Sobre mi

Miquel Martí Soler

Em vaig iniciar en l’ofici de paleta fa molts anys, més de 30, en un temps en què les feines s’aprenien a poc a poc, a vora d’un bon mestre que feia de tot: enguixar, arrebossar, enrajolar... Així, anaves descobrint i dominant totes les branques de la construcció. Fins adquirir l’ofici complet, integral.

El procés d’aprenentatge va transcórrer en tres fases:

Manobra
La feina consistia en tenir el paleta “ben servit”: Havies d’estar atent a tot el que necessitava: totxanes, rajoles, morter... Eren hores de moltes paletades de ciment però també d’observar molt bé per captar fins al detall més petit de la seva feina.
Si t’hi esforçaves, començaves a pujar les primeres parets, sempre al costat del paleta i supervisat per ell. Col·locava el cordill del nivell i podies anar posant totxanes i pujant una altra paret. Això sí, a ell i a la seva paret no hi podien faltar ni morter ni totxanes: tot havia de ser a punt.

Oficial de 2a
En aquesta fase, el mestre, l’oficial de 1ª et marcava el pla de treball: col·locava els regles i els ploms, perquè tu hi poguessis anar lligant el cordill de nivell, i marcava la primera filera de totxanes. 
A partir de llavors, la responsabilitat de pujar la paret ben recta era tota teva.

Oficial de 1a o mestre d’obres
Poc a poc anaves assumint totes les feines: ploms, nivells, tirar línies mestres, replantejar parets, interpretar planells, arrebossar, enrajolar... I vinga, dia rere dia, a agafar experiència! 
Fins que arriba un moment que totes les hores de vol em converteixen en el paleta que sóc ara, capaç de començar la casa des dels fonaments i arribar a la teulada i als racons més petits d’una llar.